Confinament, curiós substantiu. Pense que poca gent realment sap el que significa. No es tracta solament d’estar tancats a les nostres cases com si estiguerem a una freda i obscura presó. Normalment dir aquesta paraula en veu alta sembla portar a la gent a una situació d’alarma i d’ansietat constants, la qual cosa no hauria de ser així.
Els confinaments han existit durant tota la història però és cert que el significat d’aquesta paraula que tanta por i incertesa ens dóna ha canviat . Les persones solem associar-lo a l’eliminació de la nostra llibertat, quan en realitat es tracta d’una mesura de precaució. Una entitat malvada, en alguns casos presagi de mort, es troba lliure per la nostra terra i hem de combatre-la per salvar-nos de la infermetat. Els combats no sempre són com en la Edat Mitjana amb espases i escuts sinó que també existeix el combat passiu i el principal exemple és aquest concepte horrible i cruel que tant desagrada al món anomenat confinament.
Els confinaments poden ser bons també, és a dir, en poden servir per reflexionar sobre les nostres accions i dedicar temps a la nostra família i a nosaltres, ja que estem. Podem donar moltes connotacions positives a aquesta paraula que segurament contrarestarà a les negatives imposades per la societat. És obvi que tothom voldria eixir al carrer inclús anar a l’institut però la prudència, opine jo, és vital per a combatre aquest problema mundial i la millor arma representant de la prudència és el confinament.
Beatriz Ivars Sánchez, 2n de Batxillerat
